De moment el documental l’anirem presentant el festivals de documentals de dintre i fora de Catalunya. Us anirem informant de projeccions i novetats, us recordem que podeu seguir-nos per Facebook, Twitter i mail per estar al corrent.

Fotografiar vins és una tasca molt complexa. L’ampolla (el vidre) és com un mirall. Requereix una tècnica de molta precisió. A més no n’hi ha prou amb fotografiar i il·luminar bé. Cal fer-ho amb mentalitat publicitària (aquesta és la diferència).

Però abans hi ha tot un treball preliminar. S’estudia a fons la personalitat del producte, l’estil del client (es parla molt amb ell…si pot ser), es pensa en els consumidors, s’exploren les tendències d’il·luminació i presentació (és molt important estar al corrent de què s’està fent en el mercat en cada moment). Ja amb l’ampolla a les mans es repassa de dalt a baix a la llum del dia per amarar-nos de les seves tonalitats (les del líquid, el vidre, l’etiquetatge i les transparències). Ben sovint fem servir una lupa. El tacte també és més important del que sembla.

En el set fotogràfic es planifica la il·luminació en funció de l’estil decidit. Una de les claus està en els reflexes: en eliminar els que no han d’aparèixer i crear amb llum i reflectors tots els que sí que han d’aparèixer. Sempre hi ha una llum principal (un o més focus, habitualment a l’esquerra) que és la que causa el reflex principal. Cal tenir molta cura en la seva forma, que sigui com nosaltres l’hem decidit, que no quedi tallada, que sigui homogènia i doni la màxima sensació de naturalitat, etc. A la dreta s’il·lumina amb reflectors que s’han retallar a mà, perquè les zones reflectants (com petites finestres) incideixin només sobre l’etiqueta i la càpsula o la resta d’àrees que vulguem il·luminar. La resta de la superfície del reflector ha de quedar totalment negra i no pot rebotar llum sobre el vidre. En fi, que fem d’escultors dels reflexes !!.

També es fotografia i s’il·lumina l’ampolla per zones. Es realitzen moltes preses. Cal prestar molta atenció a l’etiquetatge i els detalls. La il·luminació i el disseny de l’ampolla han d’anar molt compassats. Es dispara a molt alta resolució, en arxius RAW, utilitzant tota la tècnica adquirida i adaptada al producte. Però també és necessari tenir una actitud molt oberta i no entaforar-se en hàbits preconcebuts. Estar predisposats a la sorpresa. Tot l’entorn ha de ser absolutament fosc. Hi ha l’ampolla i els punts de llum. És un moment màgic i intens (com estar en una sala d’operacions). L’atmosfera de l’estudi es complementa amb els sons dels motors dels focus, dels disparadors de les càmeres, dels ventiladors dels ordinadors i de les respiracions del fotògraf.

En una segona fase es passa a la postproducció digital. Es revela l’arxiu. S’amplia al màxim la imatge i es comencen a descobrir totes les imperfeccions del vidre, les aberracions de les superfícies de l’ampolla. Gairebé es repassa cada píxel. Aquesta fase recorda molt la imatge del científic que examina partícules amb el microscopi. Després es fan seleccions, es treballa per capes i canals, sempre amb procediments no destructius i seguint protocols d’edició. Es poden estar moltes hores post-produint i netejant (el qual no és sinònim de retocar o manipular).

Es guarden els arxius “masters” que pesen molt perquè contenen tota la informació i es passen mostres als clients. A partir d’aquests arxius, es preparen els arxius de sortida que han d’adaptar-se als suports de destinació. Cada arxiu de sortida té un format, un perfil de color, un pes, una mida, una profunditat de bits, i una configuració diferent. L’objectiu és que, encara que variï el suport (impremta, web, tanques publicitàries, duratrans, dispositius mòbils, realitat augmentada, etc) la visió sigui la mateixa. Es fan infinitat de comprovacions (per exemple, una cosa tan simple però tan important com estudiar com es veu la imatge en diferents navegadors i plataformes). I s’acaba amb un somriure, contingut i humil…que donarà pas a noves inquietuds.

Josep Brunet Insensé
Director de fotografia publicitària

El meu agraïment en particular a en Raúl Deamo per haver-me convidat també a participar en el documental. Molta sort !!