Si ens centréssim en les xifres podríem pensar que Catalunya és el País del Cava, i de fet si analitzem les dades de l’Observatori de la vinya, el vi i el cava, veiem que l’any 2010 la producció de raïm per a la D.O. Cava copsa gairebé el 50% del raïm produït a Catalunya. El 25% restant és produeix a la D.O. Penedès, i la resta va per la D.O. Catalunya, la D.O. Terra Alta majoritàriament.

Però a Catalunya hi ha 12 Denominacions d’Origen, no hem d’oblidar Conca de Barberà,  Empordà, Priorat, Montsant, Tarragona, Alella, Pla de Bages, Costers del Segre. Cada Denominació respon a un paisatge diferenciat, una manera de fer vi diferenciada del seus veïns, ja sigui per tradició, orografia, decisions polítiques, històriques o comercials, però el resultat final és que a Catalunya trobem un ventall molt ampli de terrers, famílies i de vins. I dic famílies perquè la gran majoria de cellers són familiars,  petites explotacions que volen marcar la diferència, i que defensen cadascuna la seva manera d’entendre l’agricultura i una manera de fer vi.

Aquesta situació té punt forts com el fet que permet al consumidor tastar molt vins diferents a un preu molt competitiu; i també té punts febles, ja que les limitades produccions i l’atomització de marques fan la cerca de vins per part de l’aficionat, una tasca feixuga. Aquesta situació ha fet del consumidor català una persona exigent, curiosa, eclèctica, cosmopolita, apassionada, gastrònoma, sibarita, difícil…